Ruta o camí de la llibertat, ruta de Cerdanya

Reconstrucció de la ruta

Quan llegia el llibre d’en Jaume Martínez i Vendrell, home del Front Nacional de Catalunya, més concretament, el responsable del braç armat del FNC a Catalunya, Que per raons d'organització va sortir per ser cap de l'ORGANITZACIÓ PATRIÒTICA,  vaig veure diverses descripcions de les rutes que utilitzava per anar de Barcelona a Perpinyà i tornar cap a Barcelona. Com aquest llibre me’l va recomanar l’Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida, que té un projecte des de l’any 2022 en el que documenta dites rutes, en vaig donar compte que li faltava una d’aquestes rutes, la més llarga de totes, la que encara no consta en la web de Wikiloc, joc on es troben diverses d’aquestes rutes o Camins de Llibertat.

Soc nebot d’un altre membre del FNC, Manuel Valls de Gomis (alguna font el cita que amb el carnet 2 del FNC), oncle que no mereix l’oblit en el qual l’he tingut. Home que va organitzar, en aquells anys de la Segona Guerra Mundial, la xarxa d’evasió denominada Alibi-Maurice, salvant, a més de jueus, a pilots aliats i altres persones que fugien dels nazis i els col·laboracionistes del govern de Vichy.

Crec, encara que no ho tinc documentat, que aquesta ruta de la llibertat descrita i feta per en Jaume Martínez amb Josep Vives, potser seria una de les utilitzades pel meu oncle, Manuel Valls, per fer lliures als que fugien del feixisme. D’aquí bé el meu interès per reconstruir la ruta.

La descripció que fa al llibre en Jaume Martínez, en va donar les primeres pistes. La primera va ser quan ho vam fer, estimo que va ser per la primavera o estiu del 1941. La segona, el lloc d'om començava la ruta a peu: descriu una caseta de peons caminers en el trajecte amb un cotxe de línia entre Campdevànol i la Pobla de Lillet, després de passar per Gombrèn. Vaig analitzar diverses cartografies d’aquest trajecte. La primera, l’Atles Topogràfic de Catalunya a escala 1/50000, on vaig resseguir tots els punts descrits en el llibre d’en Jaume Martínez, obtenint una ruta que precisava més concreció i que vaig dibuixar damunt del plànol topogràfic a l’escala esmentada.

Rellegint el text em vaig adonar que aquella parada que deia vam començar a caminar era per deixar als passatgers que anaven cap Castellar de n’Hug, per tant, una via gens complicada pels pobladors de Castellar, diu que era un camí de bast. De l'anàlisi de les diverses cartografies, algunes molt antigues, vaig deduir que la caseta enrunada o la denominada La Casilla era la dels peons caminers (tant el Google Earth com en l’ICGC-Vissir3, continuant la carretera capa la Pobla de Lillet no es troba cap construcció que en aquells temps fos una caseta de peons caminers), totes dues es troben a prop de la cruïlla de la carretera capa la Pobla de Lillet i la que condueix cap a Castellar de n’Hug i Montgrony. Llavors vaig entendre que en Jaume Martínez i en Josep Vives van començar a caminar en direcció cap a Castellar de n’Hug en aquest punt, que en aquell temps era un camí de bast (2,4 metres d’amplada).

Amen a pams, primera etapa d’en Jaume Martínez i en Josep Vives. La descripció que fa en Jaume Martínez diu que van fer nit a la masia de Cal Creu del Bosc (avui dia enrunada). Diu que “quan vam arribar a les entrevistes del poble (Castellar de n’Hug, suposo que era el Collada de Cal Ros), deixàrem el camí de bast (per tan, fins aquí vam anar per un camí de bast) i prenguérem, a mà esquerra, un corriol que es portà a la masia de Creu-Bosc”. Queda clar el corriol des del Collada de Cal Ros, però no el trajecte pel camí de bast fins al corriol.

Després d’hores d'anar visitant diverses pàgines de la cartoteca de l'ICGC, atenint-nos a la descripció de camí de bast, vaig arribar a la conclusió que el camí, més o menys, devia resseguir l'actual traçat de la carretera de muntanya que va cap a Castellar de n’Hug després de deixar a la dreta la que va cap a Montgrony. Vaig optar per, a 700 metres del punt de partida, agafar un camí (camí de la Baga Llisa) fins al Coll del Pla de l’Espluga, per escurçar la distància, on tornem a trobar l'actual carretera cap a Castellar, que passant per Els Escapadors de Baix fins a la Collada de Cal Ros, lloc en què es troba el corriol cap a la masia de la Creu del Bosc, punt d’arribada de la primera etapa i on vam dormir en Jaume Martínez i en Josep Vives, que com vell contrabandista, coneixia aquelles muntanyes.

En la segona etapa, el camí que estimo van fer per arribar al Coll de la Creueta va ser per camins de bast, prou amples per caminar de pressa. Des de la masia de Creu del Bosch, van passar per la masia Cal la Beneta per pujar cap a la Farga Vella i seguir fins a les fonts del Llobregat, passant pel costat de l'actual restaurant Molí de les Fonts i anar cap a Ca l’Orriols, seguir camí cap a Cal Pau Solana i prendre el camí cap a la Pleta d’Orriols sense arribar, vam prendre un camí a l’esquerra cap al Coll de la Creueta, passant per la Collada del Tossal, la Coma de l'Home Mort i una bassa abans d’arribar al Coll de la Creueta. Des del Coll van anar cap al Pla d’Anyella, per tant, van seguir per la carretera actual asfaltada fins a la Font Ferri, on vam prendre un corriol per baixar al Pla d’Anyella, lloc on van passar per una cabana, actualment la Pleta del Pla d’Anyella, lloc on van prendre el camí de bast fins a la Collada de Toses, continuant camí fins per travessar la carretera de Toses a l’Hotel la Collada, on darrere surt el corriol que porta cap al camí de bast que passa pel Pla de la Bassa fins al Coll de la Bassa, on prendre el corriol cap al Coll de la Creu de Meians (frontera amb França), lloc on van recuperar un altre camí de bast fins al Collet de Sant Salvador, on es troba a prop la Font d’en Picasso (ja en França). Van passar pel Cim de Coma Morera i van prendre el camí cap al Coll de Pradelles. Des d'aquest Coll van prendre el camí cap a Vallcebollera, sense arribar al refugi de la Jaca de les Corones, on, a la dreta van agafar un corriol fins a retrobar el camí pel qual anàvem fins a Vallcebollera, on van prendre la carretera cap a Oceja i trobant la masia a mig camí i a la dreta fins a l’actual Molí d’en Ferran (suposem que és l’antiga masia de Mascarell) van fer la fi de trajecte.

********************

Tota la descripció de la ruta, en fer-la caminant té alguna variant, però els llocs que diu al llibre van passar per tots. Respecte de la Font d'en Picassó, vam buscar-la, però no la van trobar, si ven vam ser molt a prop del lloc indicat a la cartografia de la Generalitat.

Lamentem, el quatre de l'equip, que en Salvador no hagi pogut fer amb nosaltres aquesta aventura.